La displàsia de maluc en el gos

Comparteix aquesta publicació

És un malaltia crònica degenerativa de la superfície òssia de l’articulació del maluc.

Degut a un desgast articular el cap del fèmur (os de la cuixa) ja no encaixa bé a l’acetàbul (part articular del maluc).

Això provoca dolor, inflamació e inestabilitat.

La displàsia és una malaltia multi factorial amb un fort component hereditari.


Presenta predisposició en races de mida gran (pastors alemanys,Labrador retriever, Golden retriever, rottweilier, gran danès…).

Tot i això és impossible detectar-la al moment del naixement.

És per això molt important entendre que la reproducció de gossos amb aquesta patologia no hauria de permetre’s

Els símptomes solen aparèixer a partir dels 6-8 mesos d’edat.


Són freqüents les coixeses de les extremitats posteriors, córrer com un conill, la dificultat al realitzar tasques com pujar escales o saltar i el dolor a l’articulació en els animals afectats.

A vegades a l’any d’edat els símptomes desapareixen fins que la progressió de la malaltia determina artrosi i això provoca dolor i dificulta el moviment de l’articulació.

El diagnòstic d’aquesta patologia es realitza mitjançant la radiografia, cal anestesiar a l’animal ja que el procés requereix varies radiografies en posicions incomodes relaxació muscular i que estiguin quiets.

Emetre un diagnòstic aviat permet tenir més opcions terapèutiques.

Malauradament és tracta d’un procés degeneratiu i crònic sense cura, existeixen tractaments pal·liatius (antiinflamatoris, condroprotectors…) i quirúrgics per a millorar el benestar del pacient.

Evitar el sobrepès i realitzar un exercici controlat també ajudaran a la salut de l’articulació.

Subscriu-te al nostre butlletí

I Rep les nostres actualitzacions

Més per explorar

Alimentació

Diabetis canina i felina

La diabetis mellitus és una malaltia endocrina freqüent en gossos i gats, caracteritzada per una hiperglucèmia persistent. Existeixen diferents tipus de diabetis amb diferents tractaments

Consells bàsics

Fòbia a petards i trons

Estadísticament el 50% dels gossos tenen por o fòbia als sorolls forts com petards o trons. Ho poden expressar amb reaccions que van des d’una